Les TIC’s s’han introduït a l’escola, canviant les objectius i les ferramentes que s’utilitzen, pel que les metodologies també poden canviar. Un dels objectius és desenvolupar la competència digital que ens permet aconseguir objectius que amb les ferramentes anteriors (Ex: pissarra de clarió) no podíem aconseguir. Per a introduir estes ferramentes noves, inicialment haurem de començar per canviar les metodologies.
Entre alguns models, trobem un dels models més coneguts , anomenat model TPACK de Punya Mihra y Mathew Koehler. En aquest model, apareixen interrelacionats tres elements: El coneixement tecnològic, el coneixement disciplinar i el coneixement pedagògic. Pel que podem dir que els professors per integrar de manera eficaç la tecnologia en les seus aules han de integrar i manejar aquestos tres elements de manera conjunta.
El coneixement tecnològic: significa estar actualitzat, és a dir, saber quals són les noves tecnologies i cóm s’utilitzen.
El coneixement disciplinar: permet claredat en el que se s’ensenya.
El coneixement pedagògic: cóm ensenyar amb eficàcia.
Ara bé, amb la introducció de noves tecnologies el que volem aconseguir és que nostres estudiants milloren la seua formació i el seus resultats acadèmics.
El problema el trobem en que, encara que fem un canvi metodològic en els processos de ensenyança i aprenentatge amb el suport de les TIC’s i encara aconseguint que els discents desenvolupen més competències, moltes vegades no es aconsegueix un impacte significatiu en la millor dels seus rendiments acadèmics i seguim collint un alt fracàs escolar en les nostres aules. Per a això, el que necessitem és que l’aprenentatge dels nostres alumnes deixe de ser com quelcom memorístic, ja que hui en dia amb Internet tenim al nostre abast tota la informació que vulguem. El que volem és que sàpiguen utilitzar bé les ferramentes tecnològiques per al accés a la informació, per a processar dats per a la comunicació. Però sempre sense deixar de memoritzar ja que per a algunes coses és necessari, com per a parlar, llegir i entendre el que ens estan dient. Per aquesta raó, podem dir que existeix una dualitat. A partir d’aquesta dualitat sorgeix el currículum bimodal que ens garantix una formació millor i més ajustada als requeriments de nostres temps.
El currículum bimodal consisteix en que els docents tinguen clars els conceptes fonamentals que els alumnes han d’aprendre per a treballar de manera sistemàtica: de forma col.laborativa o amb ajuda de la tecnologia
Altre aspecte és que sempre han de fer activitats pràctiques, per exemple resoldre un problema, sempre deixant als alumnes al abast dels apunts i Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada