Les metodologies educatives són
les teories de l'aprenentatge que orienten el mètode; entre elles, la teoria
constructivista, conductual, cognitiva, social, crítica, etc.
L'educació del segle XXI precisa de noves metodologies que faciliten a l'alumne un aprenentatge més actiu i significatiu. La introducció de les TIC en l'aula no prou per a reformular l'educació del futur. Per a afrontar aquests nous reptes, els professors necessiten suport i formació constant.
Baix el meu punt de vista, necessitem noves metodologies docents per a aconseguir un nou mètode d'ensenyament i aprenentatge. Amb el desenvolupament de les TIC en l'educació s'han anat consolidant nous enfocaments pedagògics i didàctics, com el treball per competències, el treball per projectes, la flipped classroom (model pedagògic que transfereix el treball de determinats processos d'aprenentatge fóra de l'aula i utilitza el temps de classe, juntament amb l'experiència del docent, per a facilitar i potenciar altres processos d'adquisició i pràctica de coneixements dins de l'aula) l'aprenentatge mòbil o l'aprenentatge col·laboratiu.
Les TIC són una eina molt útil i pràctica per a utilitzar en classe, que pot facilitar molt l'aprenentatge dels alumnes, ja que és una metodologia docent molt dinàmica i lúdica per a aquests, la qual cosa els podria arribar a resultar molt atractiva. No obstant açò podria ser perjudicial l'ús abusiu d'aquestes, ja que portaria al fracàs escolar, deixant de beneficiar a l'alumnat.
Com bé diu Pere Marquès Graells, la correcta aplicació de el “currículum bimodal” ens situa en un nou paradigma educatiu que proporcionarà als estudiants una formació millor i més ajustada als requeriments dels nostres temps, els alliberarà de memoritzar moltes dades que avui poden tenir sempre al seu abast (en la seua “memòria auxiliar”) i els permetrà millorar les seues qualificacions acadèmiques, contribuint així una significativa reducció del fracàs escolar.
L'educació del segle XXI precisa de noves metodologies que faciliten a l'alumne un aprenentatge més actiu i significatiu. La introducció de les TIC en l'aula no prou per a reformular l'educació del futur. Per a afrontar aquests nous reptes, els professors necessiten suport i formació constant.
Baix el meu punt de vista, necessitem noves metodologies docents per a aconseguir un nou mètode d'ensenyament i aprenentatge. Amb el desenvolupament de les TIC en l'educació s'han anat consolidant nous enfocaments pedagògics i didàctics, com el treball per competències, el treball per projectes, la flipped classroom (model pedagògic que transfereix el treball de determinats processos d'aprenentatge fóra de l'aula i utilitza el temps de classe, juntament amb l'experiència del docent, per a facilitar i potenciar altres processos d'adquisició i pràctica de coneixements dins de l'aula) l'aprenentatge mòbil o l'aprenentatge col·laboratiu.
Les TIC són una eina molt útil i pràctica per a utilitzar en classe, que pot facilitar molt l'aprenentatge dels alumnes, ja que és una metodologia docent molt dinàmica i lúdica per a aquests, la qual cosa els podria arribar a resultar molt atractiva. No obstant açò podria ser perjudicial l'ús abusiu d'aquestes, ja que portaria al fracàs escolar, deixant de beneficiar a l'alumnat.
Com bé diu Pere Marquès Graells, la correcta aplicació de el “currículum bimodal” ens situa en un nou paradigma educatiu que proporcionarà als estudiants una formació millor i més ajustada als requeriments dels nostres temps, els alliberarà de memoritzar moltes dades que avui poden tenir sempre al seu abast (en la seua “memòria auxiliar”) i els permetrà millorar les seues qualificacions acadèmiques, contribuint així una significativa reducció del fracàs escolar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada