NOVES METODOLOGIES DOCENTS

Estem en una època de canvis, la majoria dels quals han sigut causats per les noves tecnologies. Unes tecnologies que ens han canviat la nostra vida, els nostres hàbits i més, però també ha afectat a la educació, ja que les noves tecnologies a poc a poc estan tenint més presència als centres educatius i que ha fet canviar els objectius, i el que ens diu Pere Marquès és, si s’han canviat els objectius, també haurem de canviar les metodologies, no?

I per a relacionar la integració de les noves tecnologies, els objectius i els continguts, es va crear el model que anomenem TPAC, en què les tecnologies s’han d’adaptar al nivell dels continguts i dels objectius.

Que en realitat quasi tot segueix sent igual: el mestre/a explica la sessió i l’alumne/a fa activitats, però amb les TIC podem aconseguir que les classes siguen més significatives, més amenes i que ens presten més atenció i que possiblement siguen més protagonistes del seu aprenentatge.

Però i per què tot és més o menys igual que abans? La resposta és més fàcil del que ens pareix, i és que els nostres exàmens encara estan basats en la memorització de contingut i és que, segons Pere Marquès, ara mateixa no és necessari memoritzar tantes coses com abans. 

Per tant, el que hem de fer és no basar-ho tot en la memòria, però tampoc abandonar-la, sinó combinar-la amb exercicis pràctics. I ací és on apareix el concepte de memòria auxiliar, que consisteix en què els alumnes poden fer ús del seu material per als exàmens o qualsevol prova, ja que d’aquesta manera construeixen millor el seu aprenentatge i és possible que no se’ls oblide eixa informació a l’acabar el control.

En definitiva, el que es tracta és que els alumnes han de memoritzar, sí, però si entenen els conceptes i els apliquen a la vida real o mitjançant activitats basades en els rols, es memoritzarà amb moltíssima més facilitat.